El CANVI CONCEPTUAL

El Canvi Conceptual

En el meu procés d’aprenentatge crec que ha estat de vital importància les aportacions sobre la meva primera activitat i sobretot la visualització de la resta de mapes conceptuals dels meu companys per tal de reelaborar i portar un procés de complexificació a l’hora d’establir nous conceptes i de reorganitzar els meus conceptes en quant a la relació entre tecnologia, ciència i educació, oferint-me noves realitats a partir de la meva interacció amb els meus companys. El canvi conceptual es produeix quan hi ha un aprenentatge vertaderament significatiu, des del meu punt de vista, estic sobretot d’acord amb la definició que ofereixen els investigadors Smith, diSessa i Resnick, 1993;Siegler, 1996 quan diuen “el canvi conceptual és un procés evolutiu d’ampliació i transformació gradual dels estats de coneixement”, crec més en una reelaboració progressiva del esquemes mentals de l’alumne a partir de la confrontació de nous conceptes o nous coneixements que es desenvolupen en una interacció social constant, en el meu cas crec que la realitat social exemplifica correctament aquesta afirmació, ja que per mi sola amb els apunts i el material del que disposava, vaig poder adquirir nous coneixements, però quan realment he pogut argumentar, hipotetitzar i reflexionar ha estat en el fòrum a partir de les respostes dels meus companys i a partir de la devolució de la PAC, fet que posa de relleu la importància de la interacció social per a desenvolupar-nos intrapersonalment. Una nova visió sobre els debats i diferents metodologies d’aprenentatge que ofereix la nova tecnologia, probablement si no haguéssim portat a terme el debat, no m’hagués adonat de la força que té la interacció social i transmissió entre tots els membres de la comunitat, oferint sovint nous marcs per a la reflexió i per a la construcció de models mentals col·laboratius.
Un dels requisits per tal que es produeixi un aprenentatge significatiu és el paper actiu de l’alumne i la seva disponibilitat per aprendre d’aquesta manera, he d’admetre, que la metodologia de l’assignatura en certs moments m’ha suposat una tasca feixuga i complicada per l’absència de coneixement previ. Això m’ha suposat fer un salt qualitatiu excessiu que ha implicat que en ocasions m’hagi sentit decebuda i frustrada, i hagi repercutit en un procés d’aprenentatge més superficial. El retorn de la informació i el fórum m’han ajudat a percebre l’esforç d’un mode molt més positiu i amb una disposició més activa. Crec que aquest canvi és prou important com per comentar-lo, ja que tot i que sempre parlem de conceptes, el canvi intencional repercuteix en una supervisió dels coneixements adquirits i en una reevaluació i per tant reformulació dels conceptes i coneixements, enriquint el sistema de connexions i aprofundint en la feina realitzada. El meu compromís vers l’aprenentatge ha canviat substancialment[RS1] .
El meu aprenentatge a través d’aquesta primera PAC (recorda que la considero fins al retorn i autoevaluació de la informació rebuda) ha estat intensa, ampliant el meu coneixement i establint una millor relació entre ciència, tecnologia, societat i educació.
A partir de la meva intervenció en el debat i les aportacions dels companys, la lectura de l’article de Domènech i Tirado, del material, i la visualització dels mapes conceptuals dels meus companys ( construir i comparar models que representen sistemes conceptuals desproporcionats) , he enriquit considerablement els vincles existents entre aquestes disciplines considerades en moltes ocasions independents les unes de les altres.
Al llarg del debat, hem pogut veure posicions totalment oposades en quant a la relació entre les diferents dimensions, oferint punts de vista extrems però molt significatius, en els quals sempre hi havia una part de raó. Motiu per el qual m’ha ajudat a tenir una visió d’interrelació perpètua entre les diferents dimensions, a més, el fet d’haver de defensar una perspectiva en la que estava en desacord, m’ha obligat a intentar reconciliar els meus esquemes mentals amb la nova informació per tal de poder argumentar i oferir hipòtesis prou vàlides, crec que si m’hagués tocat l’altra punt de vista hagués obviat o ignorat d’una forma més intensa l’altra punt de vista, adaptant-me a les creences prèvies i conseqüentment, aconseguint un aprenentatge molt més superficial. La tecnologia no és merament l’aplicació de la ciència, hem de comprendre que les noves tecnologies han nascut en un context social específic i que per tant aquesta no pot ser independent de la societat. La influència mútua entre els quatre elements ha estat constant al llarg del temps, innovant i evolucionant a temps diferents però sempre ubicats en un mateix marc. Les tecnologies i la ciència han hagut d’afrontar problemes o dilemes morals i socials, tal i com hem anat veien al llarg del debat (investigació amb cèlul·les mares, introducció de maquinària...) que han anat capdavanteres front a necessitats o més aviat, demandes socials. Això no implica una evolució independent, ja que la innovació la porten a terme les persones i aquestes estan immerses en una societat determinada. La gran quantitat de teories i models explicatius que formen part de les noves tecnologies, també ens ofereixen un marc on ubicar-les, fugint de la dependència que en molts casos es té de la ciència, ja que tot i que evidentment existeix una relació molt forta i profunda, la tecnologia no és una simple aplicació de la ciència, té un rerefons molt més ric i amb un gran nombre de facetes diferents.
La relació entre la tecnologia i la societat és bidireccional i la seva interacció és constant i qualitativament molt intensa. Tal i com hem pogut llegir als diferents comentaris i a la lectura del mòdul, la tecnologia en la nostra societat representa una eina de desenvolupament social, la qual ens apropa d’una forma moral a realitats, percepcions i sensibilitats diferents a les nostres. Aquesta visió entra en dissonància amb la meva primera avaluació on negava la influència de les tecnologies en relació als prejudicis, valors i actituds, crec que és un exemple clar on la meva visió ha canviat totalment, gràcies principalment a la interacció social que ha esdevingut al fòrum i als treballs exposats[RS2] . La globalització de la nostra actualitat és possible gràcies a la bidireccionalitat present, sense l’existència de les innovacions tecnològiques i científiques la nostra societat seria totalment diferent, existint comportaments i realitats molt allunyades de la realitat actual.
La presència de les noves tecnologies en la nostra societat és tan important que actualment parlem de la societat de la informació, caracteritzada per un societat amb canvis ràpids, constants i àgils. Les TICs ens poden ajudar a l’adaptació i millora de la condició de vida a sensacions vertiginoses de canvis llampegants. Ho podríem representar, tal i com ens mostra una companya, de la següent manera:



D’aquesta manera, tal i com hem pogut llegir en diferents dels missatges dels nostres companys, les produccions tecnològiques ens poden ajudar a anticipar i resoldre problemes actuals i futurs que succeeixin inesperadament, entre d’altres. És per això que és tan important la influència de diferents corrents disciplinàries i els diferents àmbits d’actuació, una forma d’enriquir les noves tecnologies i d’oferir-li recursos, variables i aplicacions diferents i diverses.
En quant a les noves tecnologies aplicades a l’educació, m’ha resultat molt més fàcil poder tenir una visió més flexible donat que em trobo activament implicada en aquesta àrea de treball, fet que m’ha permès contextualitzar i motivar-me per aprendre i veure el major nombre de possibilitats que existeixen en aquest àmbit. Per tant, poder compartir amb els meus companys les diferents realitats, a partir del blog, de les seves aportacions al fòrum o els seus mapes conceptuals, m’ha ofert una visió molt més rica de quina és la presència i la importància real de les innovacions tecnològiques en el món de l’educació, sense caure però, en el parany de considerar com a objectiu principal de la TE oferir un ventall de tècniques al docent, ja que la TE no és merament una font d’aplicació, la seva rellevància en el disseny, organització, avaluació i metodologia és evident, hem de considerar la TE des d’una visió molt més àmplia i evaluant totes les oportunitats de millora que ens ofereix. La concepció de les TICs com un eix transversal de l’educació actual, en la nova llei es parla de competències, ofereix als alumnes la possibilitat d’un aprenentatge significatiu en totes les seves matèries, amb una metodologia diferents, noves formes d’avaluar i nous models per elaborar la informació i els coneixements que s’han de rebre. S’han d’introduir les noves tecnologies com un procés global, no com una assignatura aïllada la qual no es contextualitza ni aconsegueix generalitzar-se. Al llarg del fòrum s’ha parlat d’immersió en les noves tecnologies des de l’edat infantil, però no hem de fer-ne un ús excessiu i irracional, no es tracta d’usar les noves tecnologies per a tot, sinó ajudar-nos de tots aquells recursos que ens poden ajudar en les diferents dimensions que implica el procés d’ensenyament i aprenentatge. Alhora, no podem obviar les pressions socials i la manca de mitjans que trobem en moltes escoles, amb la qual cosa els docents es troben en la dificultat d’haver de lluitar amb una manca de medis i una exigència social dels mateixos[RS3] .



[RS1] Tal i com diuen Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments(...) amb la qual cosa s'aconsegueix una altra probabilitat que s'efectu¨un canvi conceptual

[RS2]Crec que és un bon exemple de model mental gruapal o col·laboratiu, ja que entre tots, col·laborant els uns amb els altres hem pogut oferir un ventall molt ampli de diferents reperesentacions sobre un mateix fenòmen.


[RS3]El coneixement es construeix a partir de les interaccions amb el medi ambitent, es tracta d'un canvi progressiu i complex a partir de la necessitat o desig per conèixer i la presència d'un medi social on es produeix una interacció constant. El canvi és un procés progressiu d'ampliació i transformació gradual dels nostres esquemes mentals.